Goodbye, dear wolf.
La ciutat, la feina, l’estrès... Fes i fes i no deixis de fer.
Me'n vaig al desert. No porto res, no vull trobar-hi res.
Goodbye, dear wolf. Me'n vaig al desert.
Un instant. Una brisa. Dins del silenci,
no espero res. Una mirada. Sóc
el meu sentir, je suis en moi.
Enrere les veus, s’esvaeixen i una esperança.
Les demandes queden lluny. Sóc al desert! Regarde moi,
i no oblidis mai, je suis papillon. Al desert,
al desert de mi mateixa. Un pas seguit
d’un estrip. Un ensurt. La por. Em camuflo, reculo. Però no,
res més que ferum, un monstre no és res.
Sóc al desert, a la ciutat, a la feina... sóc aire de desert,
ales de mi mateixa, i aquí no hi ha crits,
i llops i demandes es fan fum.
10.Gener.2019
Aquest poema és una modificació del poema Me'n vaig al desert, per a un vídeofotogràfic de Leo Canet.
XORRADES
o Històries de la puta-bella vida
10 de gen. 2019
2 de jul. 2011
Ayer alegría, hoy… Incomprensión.
Hacía tiempo,
mucho tiempo,
que no escribía
-ni tan siquiera abría-
en este blogg.
Ayer lo abrí y a punto estuve
de escribir, de nuevo, en él.
Alegría de ver que alguien
se había adjuntado. Mucha alegría,
de que alguien me leyera.
A punto estuve de escribir
Y dar las gracias.
Hoy he abierto el gmail,
hacía tiempo, mucho tiempo,
que no lo abría.
Y hoy escribo, de nuevo, en este blogg.
Pero la sensación ya no es la de ayer,
y el problema es que no se cual es,
hoy, la sensación.
Incomprensión.
mucho tiempo,
que no escribía
-ni tan siquiera abría-
en este blogg.
Ayer lo abrí y a punto estuve
de escribir, de nuevo, en él.
Alegría de ver que alguien
se había adjuntado. Mucha alegría,
de que alguien me leyera.
A punto estuve de escribir
Y dar las gracias.
Hoy he abierto el gmail,
hacía tiempo, mucho tiempo,
que no lo abría.
Y hoy escribo, de nuevo, en este blogg.
Pero la sensación ya no es la de ayer,
y el problema es que no se cual es,
hoy, la sensación.
Incomprensión.
14 de maig 2011
1 de maig 2011
28 d’abr. 2011
Sense títol
Avui l’escrit no té títol, perquè avui l’escrit no va de res.
Estic tan feta caldo, que només escric per fer anar els dits,
perquè això em relaxa. Davant del “baixon” que m’ha vingut,
davant el forat negre que sento dins meu,
davant les llàgrimes seques que em deshidraten el cervell i em provoquen migranya,
no sé què fer, no sé com sortir d’aquest estat
al qual no vull romandre-hi, però el voler, aquí, no aconsegueixo que sigui poder.
Així que he recordat
que escriure em relaxa.
És igual el que digui
és igual el que escrigui,
com si no dic res
i només escric moviments de dits,
és igual.
El que cal ara és sortir d’aquest estat.
Si algú llegeix això,
si algú s’ha sentit mai així,
si algú em vol donar la seva opinió
o algun consell,
endavant, tot és ben vingut.
Estic tan feta caldo, que només escric per fer anar els dits,
perquè això em relaxa. Davant del “baixon” que m’ha vingut,
davant el forat negre que sento dins meu,
davant les llàgrimes seques que em deshidraten el cervell i em provoquen migranya,
no sé què fer, no sé com sortir d’aquest estat
al qual no vull romandre-hi, però el voler, aquí, no aconsegueixo que sigui poder.
Així que he recordat
que escriure em relaxa.
És igual el que digui
és igual el que escrigui,
com si no dic res
i només escric moviments de dits,
és igual.
El que cal ara és sortir d’aquest estat.
Si algú llegeix això,
si algú s’ha sentit mai així,
si algú em vol donar la seva opinió
o algun consell,
endavant, tot és ben vingut.
12 de març 2011
Programación.
los yogures, los huevos, la leche…
a la vida hay cosas con fecha de caducidad.
Consumir preferentemente antes del fin de
22 de marzo.
a la vida hay cosas a las cuales les debes poner
fechad de caducidad.
Programación.
compartir piso: tres años, increíble e irrepetible.
vivir en pareja: dos años, romántico.
sacarme el carnet: dos meses, a la primera.
comprarme un coche: dos, en efectivo cada uno.
vivir sola: cinco años, necesario y enriquecedor.
relación sin compromiso: un amante, cinco años,inigualable.
comprarme un piso: seis meses, ahorro de treinta mil euros.
Programación.
tu fecha de caducidad
ya está programada,
22 de marzo.
a la vida hay cosas con fecha de caducidad.
Consumir preferentemente antes del fin de
22 de marzo.
a la vida hay cosas a las cuales les debes poner
fechad de caducidad.
Programación.
compartir piso: tres años, increíble e irrepetible.
vivir en pareja: dos años, romántico.
sacarme el carnet: dos meses, a la primera.
comprarme un coche: dos, en efectivo cada uno.
vivir sola: cinco años, necesario y enriquecedor.
relación sin compromiso: un amante, cinco años,inigualable.
comprarme un piso: seis meses, ahorro de treinta mil euros.
Programación.
tu fecha de caducidad
ya está programada,
22 de marzo.
4 de març 2011
a na G
mentre t'explica el que creu que no saps,
escoltes i atenta mous el cap, amunt i avall.
t'obsequia amb exemples propis,
guiant-te amicalment vers al raonament
al qual ella ha arribat. una gran veritat
que ha descobert i que a partir d'ara serà el seu pilar.
i segueixes dient sí inconscientment
seguint-li la serpentina línia del seu pensament.
errors causants del mal funcionament t’exposa,
errors teus, és clar,
i t’alliçona
amb cara amable
i et dóna consells,
perquè puguis aprendre,
i millorar, i rectificar.
i quan acaba tot el llarg discurs,
quan has perdut ja l’habilitat del cervell,
quan estàs a punt de fer-te propi el seu raonament,
de creure’t la gran mentida i acceptar-la
com a veritat dins teu,
el mareig
t'inunda.
arribes a casa,
no pots dormir,
el cap no et para, dóna voltes i voltes,
et sents fatal,
veus fantasmes on no hi són,
penses que posaràs un mur
al teu voltant
i així et protegiràs,
penses que a la merda tot
i tothom, penses
i penses i penses i no dorms.
al matí, et lleves
sense ganes de sortir del llit,
sense ganes de que arribi el vespre
i hagis d’anar a treballar.
per sort, tens gairebé tot el dia per endavant,
i, a poc a poc, el teu jo es va posant a lloc.
estimes la vida i estimes la gent.
i t’adones que aquella dona, de nou,
t’ha tornat a enganyar
i més que això:
ha volgut introduir
dins del teu cervell
el seu raonament. un gran discurs
fal•laç,
enganyós i mentider,
on ni tan sols els errors eren teus
sinó seus.
t’adones que Déu meu! de veritat ella s’ho creu?
o està fatal del terrat, o és més mala puta del que et creies,
de fet, d’ella, n'has sentit opinions de totes dues menes,
però penses que, ben mirat, és igual,
sigui una cosa o una altra, allò important
és que avui, de nou, t’has salvat.
i així has de seguir fent-ho, per sobreviure,
salvar-te cada dia, protegint-te d’aquesta
serpentina línia, malaltissa o malèfica, és igual,
que és el seu pensament.
escoltes i atenta mous el cap, amunt i avall.
t'obsequia amb exemples propis,
guiant-te amicalment vers al raonament
al qual ella ha arribat. una gran veritat
que ha descobert i que a partir d'ara serà el seu pilar.
i segueixes dient sí inconscientment
seguint-li la serpentina línia del seu pensament.
errors causants del mal funcionament t’exposa,
errors teus, és clar,
i t’alliçona
amb cara amable
i et dóna consells,
perquè puguis aprendre,
i millorar, i rectificar.
i quan acaba tot el llarg discurs,
quan has perdut ja l’habilitat del cervell,
quan estàs a punt de fer-te propi el seu raonament,
de creure’t la gran mentida i acceptar-la
com a veritat dins teu,
el mareig
t'inunda.
arribes a casa,
no pots dormir,
el cap no et para, dóna voltes i voltes,
et sents fatal,
veus fantasmes on no hi són,
penses que posaràs un mur
al teu voltant
i així et protegiràs,
penses que a la merda tot
i tothom, penses
i penses i penses i no dorms.
al matí, et lleves
sense ganes de sortir del llit,
sense ganes de que arribi el vespre
i hagis d’anar a treballar.
per sort, tens gairebé tot el dia per endavant,
i, a poc a poc, el teu jo es va posant a lloc.
estimes la vida i estimes la gent.
i t’adones que aquella dona, de nou,
t’ha tornat a enganyar
i més que això:
ha volgut introduir
dins del teu cervell
el seu raonament. un gran discurs
fal•laç,
enganyós i mentider,
on ni tan sols els errors eren teus
sinó seus.
t’adones que Déu meu! de veritat ella s’ho creu?
o està fatal del terrat, o és més mala puta del que et creies,
de fet, d’ella, n'has sentit opinions de totes dues menes,
però penses que, ben mirat, és igual,
sigui una cosa o una altra, allò important
és que avui, de nou, t’has salvat.
i així has de seguir fent-ho, per sobreviure,
salvar-te cada dia, protegint-te d’aquesta
serpentina línia, malaltissa o malèfica, és igual,
que és el seu pensament.
19 de febr. 2011
olvídame
Cansada
del sinfín
de frases dolientes
y palabras de perdón,
del corazón
salió mi voz:
olvídame,
como si nunca me hubieras conocido.
del sinfín
de frases dolientes
y palabras de perdón,
del corazón
salió mi voz:
olvídame,
como si nunca me hubieras conocido.
12 de febr. 2011
caminos
El domingo encontré un muro al final del callejón.
Ayer construir una pared en la avenida.
¿Hacia donde tengo que ir?
La vida se ríe de mí.
Ayer construir una pared en la avenida.
¿Hacia donde tengo que ir?
La vida se ríe de mí.
5 de febr. 2011
Dicen que si Mahoma no va a la montaña, la montaña va a Mahoma.
Los viejos de un pueblo cuentan que había una vez un Mahoma que no iba nunca a la montaña, ni daba un solo paso hacia ella. Y cuentan también, los viejos de ese pueblo, que, tal como dice el refrán, la montaña iba a Mahoma. Día tras día, paso a paso, siempre, encaminándose hacia él, la montaña iba a Mahoma. Y así es como se encontraban, y quedaban, y cenaban, y hablaban, y reían, y follaban. La montaña y Mahoma. Una vez y otra vez. Y otra vez y otra vez. Lo llamaba, le enviaba e-mails, modificaba su agenda, quedaban, cenaban, hablaban, reían, follaban. Pasaron los años. No muchos, tan solo casi dos. La montaña estaba agotada. De tanto llamar. De tanto andar. De tanto ir. Y es que mover siempre toda una montaña requiere mucha energía, dicen los viejos de ese pueblo ¡para no decir lo que llega a deprimir que nunca vengan hacia ti! Y también dicen, los viejos de ese pueblo, que un día fueron a ver a Mahoma para avisarle. Ándate con cuidado, Mahoma, le dijeron, si no das nunca un solo paso para ir hacia la montaña llegará un día en que te quedarás sin lo que más quieres. La montaña, le dijeron, nunca dejará de venir hacía ti, porque así lo dice el refrán -y refranes, amor y destino son todo uno-, pero llegará un día, Mahoma, le dijeron los viejos de ese pueblo, que la montaña se quedará casi sin energía de tanto andar y entonces, Mahoma, no tendrá para follar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)