Avui l’escrit no té títol, perquè avui l’escrit no va de res.
Estic tan feta caldo, que només escric per fer anar els dits,
perquè això em relaxa. Davant del “baixon” que m’ha vingut,
davant el forat negre que sento dins meu,
davant les llàgrimes seques que em deshidraten el cervell i em provoquen migranya,
no sé què fer, no sé com sortir d’aquest estat
al qual no vull romandre-hi, però el voler, aquí, no aconsegueixo que sigui poder.
Així que he recordat
que escriure em relaxa.
És igual el que digui
és igual el que escrigui,
com si no dic res
i només escric moviments de dits,
és igual.
El que cal ara és sortir d’aquest estat.
Si algú llegeix això,
si algú s’ha sentit mai així,
si algú em vol donar la seva opinió
o algun consell,
endavant, tot és ben vingut.