Me'n vaig al desert.

me'n vaig al desert.
al desertdemimateixa.
no me'n porto res.
resmésqueelresderes.

me'n vaig al desert.
al desertdemimateixa.
no vull trobar-hi res.
resmésqueelresderes.

me'n vaig al desert.

la ciutat
la feina
lestrés,
fes i fes i no deixis de fer.
la ciutat
la feina
lestrés.

me'n vaig al desert.
 
                            sense resmésqueelresderes.

callen les veus
s'esvaeixen les demandes
i les bruixes es fan fum.

                           no porto res
                           no espero res
sóc al desert.

la ciutat
la feina
lestrés,
fes i fes i no deixis de fer.
sóc al desert.
la ciutat
la feina
lestrés,
les bruixes ja són fum.
sóc al desert.
al desertdemimateixa.
on no hi ha veus
no hi ha crits
ni demandes.
fes i fes i no deixis de fer.
les bruixes
no són res.
resmésqueferum.

Sóc al desert.

                    A la ciutat,

                                    A la feina,

Sóc al desert.

                   Al desertdemimateixa.

On no hi ha bruixes,

                   Ni ferum,

                                  I crits i demandes queden lluny.

el dijous, 30 / setembre / 2010 a les 16:39

Sóc un simple neurotransmissor.

Sóc un simple neurotransmissor.
Per la sinapsis viatjo,
anant d'una neurona a una altra,
passant la informació.

Però a vegades em trobo
amb neurones tan filles de puta
que esperen de mi
una transformació.

Sóc un simple neurotransmissor.
Per la sinapsis viatjo
passant informació.

Què hi puc fer
si la neurona receptora està atrofiada?
Què hi puc fer
si la neurona emissora està flipada?
Què hi puc fer?

Sóc un simple neurotransmissor.
No està a les meves mans
canviar l'interior de les neurones.
No està a les meves mans,
ni tampoc ho vull fer pas.

Sóc un simple neurotransmissor.
Jo només passo la informació.

el dijous, 30 / setembre / 2010 a les 13:06

Alguna cosa no va bé?

Quan el Sol surt per ponent
i la Lluna cau al mar,
hi ha alguna cosa
que no va bé.

Aleshores,
amb canya i am,
cal sortir a pescar.

Tota la nit, si cal.
Has de pescar la lluna!
Has d'arribar a ponent!
Navegant a rem,
si cal.

I,
un cop allà i
havent pescat,
empeny el Sol avall
posant-li la mà damunt del cap i,
dient-li que va errat,
treu la Lluna del sac,
llença-la amb força al punt més alt i
digues-li que no torni a caure,
si us plau.

Però, en aquell moment,
la Lluna i el Sol es miraran.
Després,
la Lluna i el Sol et miraran.
Seguidament,
els dos,
alhora,
et diran:

Qui et penses que ets?
Deixa les teves forces i el teu esforç per tu mateix.
Guarda't els teus criteris pels teus actes.
I, abans de voler canviar als que no són tu,
pensa en l'evidència, són altres.
I, si encara et queda temps,
pensa en si realment és tan diferent
sortir de llevant o de ponent?
Marxar per ponent o per llevant,
reflexar-se al mar o fer-ho al cel,
realment és tan diferent?
I a més,
què t'importa a tu?
Alguna cosa et deixa d'anar bé?
Alguna cosa no va bé?
Deixa canviar.
Deixa actuar.
Deixa fer.

el dissabte, 25 / setembre / 2010 a les 16:36

h

diu k no ho farà més.
diu k no hi tornarà.
...i cada dia es repateix la mateixa història...
diu k no ho farà més.
diu k no hi tornarà.
...i jo em desfaig per ajudar-lo...
mai més, em diu.
s'ha acabat, em diu.
...i jo segueixo donat-li la mà...
una vegada i una altra,
i una altra i encara una altra.
...i m'ofego
...i m'enfonso
i me'n vaig pou avall.
no ho faré més, em diu...
no hi vull tornar.
i jo l'agafo i l'abraço,
el cuido i el mimo
una vegada i una altra,
i una altra i encara una altra.
no ho faré més, diu,
no hi vull tornar.
...cada dia la mateixa història...
i jo m'enfonso i m'ofego
i l'agafo, l'abraço, el cuido, l'ajudo, l'escolto, l'escolto, l'escolto...
i me'n vaig pou avall.
i l'agafo, l'abraço, l'ajudo, el mimo, el cuido, l'escolto...
i m'en vaig pou avall.
L'agafo, l'abraço, el rescato.
L'ajudo, el cuido, el mimo, l'escolto.
i m'enfonso i m'ofego i m'ofego i me'n vaig pou avall.
mai més, dic
s'ha acabat, et dic
no hi vull tornar.

el diumenge, 25 / abril / 2010 a les 22:37

Davant

una vegada vaig veure un home d'alt d'un arbre,
darrera seu una formiga.

quan li vaig preguntar
què feia, ella, allà,
em va dir que sempre anava darrera de l'home.

aleshores
vaig pujar d'alt de l'arbre i vaig jeure darrera la formiga.

van passar els anys,
un darrera l'altre.

avui
l'home ha mort,
i jo i la formiga
no sabem cap a on anar.
 
 
 

el dissabte, 24 / abril / 2010 a les 23:24