a na G

mentre t'explica el que creu que no saps,
escoltes i atenta mous el cap, amunt i avall.
t'obsequia amb exemples propis,
guiant-te amicalment vers al raonament
al qual ella ha arribat. una gran veritat
que ha descobert i que a partir d'ara serà el seu pilar.
i segueixes dient sí inconscientment
seguint-li la serpentina línia del seu pensament.
errors causants del mal funcionament t’exposa,
errors teus, és clar,
i t’alliçona
amb cara amable
i et dóna consells,
perquè puguis aprendre,
i millorar, i rectificar.
i quan acaba tot el llarg discurs,
quan has perdut ja l’habilitat del cervell,
quan estàs a punt de fer-te propi el seu raonament,
de creure’t la gran mentida i acceptar-la
com a veritat dins teu,
el mareig
t'inunda.
arribes a casa,
no pots dormir,
el cap no et para, dóna voltes i voltes,
et sents fatal,
veus fantasmes on no hi són,
penses que posaràs un mur
al teu voltant
i així et protegiràs,
penses que a la merda tot
i tothom, penses
i penses i penses i no dorms.
al matí, et lleves
sense ganes de sortir del llit,
sense ganes de que arribi el vespre
i hagis d’anar a treballar.
per sort, tens gairebé tot el dia per endavant,
i, a poc a poc, el teu jo es va posant a lloc.
estimes la vida i estimes la gent.
i t’adones que aquella dona, de nou,
t’ha tornat a enganyar
i més que això:
ha volgut introduir
dins del teu cervell
el seu raonament. un gran discurs
fal•laç,
enganyós i mentider,
on ni tan sols els errors eren teus
sinó seus.
t’adones que Déu meu! de veritat ella s’ho creu?
o està fatal del terrat, o és més mala puta del que et creies,
de fet, d’ella, n'has sentit opinions de totes dues menes,
però penses que, ben mirat, és igual,
sigui una cosa o una altra, allò important
és que avui, de nou, t’has salvat.
i així has de seguir fent-ho, per sobreviure,
salvar-te cada dia, protegint-te d’aquesta
serpentina línia, malaltissa o malèfica, és igual,
que és el seu pensament.