a maría (de maría y yo)

un granet de sorra
de la immensitat de granets de sorra
s'escola pels teus dits

una volva de pols
enmig de milions de volves de pols
dansa davant dels teus ulls
il·luminada per un raig de llum

el nom d’una persona
el nom d’una altra persona
la teva xarxa social
cada dia més gran

els recorreguts que has caminat
gravats
exactes
inalterables
en el teu gps personal

sons
sorolls
entren
silencis

sensacions
visions
experiències
per sempre
vivències

romanen
dins la teva caixeta virtual

ets una illa enmig del maR

Cuando la marea sube eres inalcanzable
quan la marea baixa t’aproximes un xic

dins teu hi viu un tresoR

Or, plata, argent, safir, turquesa, robi, perla, ametista, corall, àmbar, diamant, maragda...

carbó.

Afortunada de ser com ets, maría
el teu tresor sempre cristal·lí

tocats nosaltres pel do de la lluna
podem moure la marea
però sovint ens negligim i aleshores
plorem i assenyalem al de fora
veient-nos erosionats i negres per dins

ens hem oblidat de tu, maría
i de l’art que dus assignat per defecte

custodiar el teu company de viatge
el teu tresor, el que no t’abandonarà
ni tu podràs abdicar mai
des del dia en què vas néixer
fins els dia en què et moriràs.

De tu he après, maría
la caixeta virtual.

I et vull regalar, a tu
aquest poema
perquè tens, com jo
com tothom, com la maría
la teva caixeta virtual

i a dins hi tens, com jo
com tothom, com la maría
el teu intransferible tresor

i a més, tu
afortunat, tens l'art de fer
de les pedres precioses
joies brillants

així que recorda sempre la maría
no l'oblidis mai

aprèn d’ella el seu art
assignat per defecte

i, lluny de tenir un interior negre i erosionat
arracades, braçalets, collarets
i anells
germinaràs.

                                                  el dissabte, 22 / gener / 2011 a les 21:42