Goodbye, dear wolf.

La ciutat, la feina, l’estrès... Fes i fes i no deixis de fer.
Me'n vaig al desert. No porto res, no vull trobar-hi res.
Goodbye, dear wolf. Me'n vaig al desert.
 
Un instant. Una brisa. Dins del silenci,
no espero res. Una mirada. Sóc
el meu sentir, je suis en moi.

Enrere les veus, s’esvaeixen i una esperança.
Les demandes queden lluny. Sóc al desert! Regarde moi,
i no oblidis mai, je suis papillon. Al desert,

al desert de mi mateixa. Un pas seguit
d’un estrip. Un ensurt. La por. Em camuflo, reculo. Però no,
res més que ferum, un monstre no és res.

Sóc al desert, a la ciutat, a la feina... sóc aire de desert,
ales de mi mateixa, i aquí no hi ha crits,
i llops i demandes es fan fum.

10.Gener.2019
Aquest poema és una modificació del poema Me'n vaig al desert, per a un vídeofotogràfic de Leo Canet.